Quantes vegades ens ha passat pel
cap deixar-ho tot i anar a descobrir món? Veure més enllà d’allò qüotidià, allò
que coneixem simplement perque ho veiem cada dia? Sense adonar-nos-en, quan estem
submergits en la nostra pròpia rutina, el nostre entorn es converteix en invisible
ja que deixem de prestar atenció a tots els petits detalls que configuren el
constre context, simplement perque ja els coneixem i ens són indiferents. Per
altra banda, la gent que forma part de la nostra rutina, té també la seva, i juntes,
conviuen creant una rutina universal que corrrespon al que precisament el
sistema en el que vivim espera de nosaltres. En aquest sentit la rutina ens
rodeja d’una monotonia que deixa molt poc espai per a conèixer noves persones i
establir nous vincles que ens poden oferir alhora altres aprenentatges.
Així mateix, la gent que té la
sort de treballar d’allò que els hi agrada, com és el nostre cas, consegueix en
certa manera gaudir d’un gran porcentatge del temps del dia, ja que la major
part d’ell el passem treballant. Després sempre ens queda buscar hobbies o
reunir-nos amb els nostres per a gaudir de l’escàs temps d’oci que ens queda i
sentir-nos així una mica més lliures.
La nostra intenció és sortir
d’aquesta àrea de confort per a obrir-nos a altres possibilitats, altres maneres
de pensar, de fer, fluir per la vida i aprendre, per a després tornar amb més
força, vitalitat i experiència per a reconstruir de nou una àrea de confort,
però sabent que, no hem deixat escapar un tren que de ben segur ens aportarà
noves maneres de veure el món i noves estratègies per fer front a les
adversitats. Aquest plantejament no tracta de donar-li una patada a tot allò
que tant ens ha costat construir, perque relment ens sentim satisfets amb la
vida que tenim, sinò d’apartar-ho per uns moments per a reactivar-ho de nou a
la nostra tornada.
Viatjar comporta conèixer nous
llocs i persones diferents, ens permet viure la vida de manera més intensa i
amb més estímuls. Ens perment despertar-nos cada dia i saber que tot serà diferent,
rodejats de gent diferent de la que podrem aprendre i envoltats de tota una
sèrie d’elements desconeguts que captaran la nostra atenció, aquests que abans
no hi eren i/o passaven desapercebuts. També ajuda a escapar de la contínua
“recerca del temps” per a entendre’l d’una altra manera. Així doncs, viatjar ens
convida a a crear una rutina on hi ha més espai per a conrear altres sabers
dins de la nostra persona, ja sigui contemplant paissatges, conversant amb
altra gent o simplement, llegir aquell llibre del qual mai trobavem el temps
per a destinar-li.
Fins al dia d’avui, viatjar, una
possible manera d’entendre la vida de la qual només podiem viure durant dos
dies, una setmana o com a màxim un mes, es converteix en un repte: i...per què
no fer-ho durant un període més llarg? Un espai temporal que ens permeti
aprendre més, viure infinitament més experiències i gaudir del temps d’una
altra manera? La pregunta és fàcil de respondre...i és que, aquest procés
implicava trencar amb el sistema de vida basat en elements que formen part
d’una “vida estable” (habitatge, treball, familia i amics) i desvincular-se
d’això és un procés que atrau a la por, la incertesa o coloquialment dit, la
“bojeria”
No obstant, després de donar-li
moltes voltes, un dia ens vam mirar, vam valorar i vam dir...i per què no? Al
final què fa més por, realitzar-ho i trencar amb l’establert? o mirar enrere i
veure que allò que sempre havies volgut fer ja no pots fer-ho per les
responsabilitats que t’han sigut atorgades pel transcurs de la vida o
simplement perquè la teva salut ja no t’ho permet?
Avui per avui encara no sabem cap
on ens condueix la porta que ens proposem obrir amb aquesta decisió. Ens basem
amb hipòtesis que hem tret de manera conjunta al viatjar durant menys del temps
que ens agradaria. No sabem com el nostre cos i la nostra ment s’adaptaran a
aquest ritme. I és que, el viatjar a partir d’ara passa de ser alguna cosa
puntual per a convertir-se en una forma de viure. Paral·lelament, els nostres
cossos, les nostres ànimes, els nostres sentiments mai han estat tan junts
durant tan de temps, d’aquí que tampoc sabem els reptes que aquest viatge pot
implicar per a la nostra relació de parella. En conjunt, ens trobem en un
cabdell d’inertesa prou emocionant que poc a poc anirà evolucionant cap a
camins encara desconeguts, però que de ben segur ens permetran créixer a nivell
personal, professional i espiritual.
Tenint en compte que el camí
acaba de començar i encara no sabem que ens espera, durant el procés, abans de
dirigir-nos cap a terres llatines, ens hem adonat, o més ben dit, ens hem
reafirmat sobre el gran número de gent que ens estima, que pensa en nosaltres i
ens desitja el millor. Hem rebut per part de la nostra familia i amics les
millors energies i desitjos. Així doncs, vingui el que vingui en aquesta decisió arriscada, ens enduem ja abans de sortir l més preciat tresor, el
primer aprenentatge d’aquest viatge, el regal de prèndre consciència del que
tenim al nostre voltant, persones que ens estimen i que ens obren els seus
braços per abraçar-nos fortament i transmeter-nos que estaran allí quan ho
necessitem, que ens esperen per a escoltar cada una de les històries que poguem
arribar a viure amb aquesta aventura i d’aquesta manera, també, formar-ne part.
Fins aleshores, volem oferir
aquest blog per a seguir el nostre viatge des d’una perspectiva diferent, ens
agradaria compartir més que la ruta en si i els llocs visitats, aquells moments
INEFABLES que anem vivint i altres aportacions que considerem interessants de
compartir. I per tal d’oferir també aquesta lectura a la gent llatinoamericana
que es creui en el nostre camí, des d’ara endavant escriurem en castellà.
Comença l’aventura....
No hay comentarios:
Publicar un comentario